Hem assistit a una nova edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que en la seva jornada inaugural va comptar amb la presència de la directora Julia Ducournau, qui amb només dos llargmetratges anteriors (CRUDO i TITANE) ja s’havia consolidat com un dels talents més potents del gènere.
El seu tercer film, ALPHA, va ser la sessió inaugural del certamen. En sessions paral·leles es van poder veure títols com MOTHER’S BABY, de Johanna Moder, la història d’una directora d’orquestra que comença a dubtar que el seu nadó sigui el seu fill. Un film inquietant entre la paranoia i la depressió postpart, amb la presència del danès Claes Bang, conegut per protagonitzar la magnífica THE SQUARE.
Es va encarar el primer cap de setmana amb molts convidats, com el director John Maclean, que va presentar el seu segon llargmetratge, TORNADO. Després de l’èxit d’SLOW WEST, hem hagut d’esperar 10 anys per poder veure un altre film d’aquest director, que ens ofereix un nou western atípic. Una noia japonesa, filla d’un samurai, amb qui treballa en un espectacle ambulant de titelles a l’Anglaterra del 1790, s’haurà d’enfrontar a una banda criminal per un malastrug botí d’or. Una curiosa i sòbria barreja de western i cinema de samurais amb la presència de Tim Roth com a antagonista, dos gèneres propers com ens van demostrar ELS SET SAMURAIS i ELS SET MAGNÍFICS.
Dissabte el festival es va omplir de públic i més convidats com Gabriele Mainetti, que va presentar el seu tercer llargmetratge, THE FORBIDDEN CITY. El director italià, conegut pel film de culte LE LLAMABAN JEEG ROBOT, ens ofereix la història d’una jove xinesa que busca la seva germana als baixos fons de Roma. El film té una arrencada espectacular amb una escena de lluita en una cuina, digna dels millors wuxia. El ritme trepidant no es manté tota la resta del film, però compta amb un grapat d’escenes memorables.
El primer cap de setmana va acabar amb un dels títols més esperats d’aquesta edició, LA VIDA DE CHUCK. Mike Flanagan, un dels talents més estimulants del fantàstic actual, adapta en aquesta ocasió un relat del mestre Stephen King. Dividida en tres actes en ordre cronològic invers, comencem amb un possible apocalipsi imminent i acabem amb el jove Chuck, que té prohibit entrar en una misteriosa habitació de la casa on viu. Una commovedora història protagonitzada per Tom Hiddleston, Chiwetel Ejiofor i Karen Gillan, amb el regust de les millors adaptacions del prolífic escriptor.
La nova setmana va començar amb més títols interessants com SI PUDIERA, TE DARÍA UNA PATADA, de Mary Bronstein. Una brillant Rose Byrne interpreta una terapeuta aclaparada pels seus pacients, una filla amb un trastorn i una casa que cau a trossos mentre el seu marit és fora. Bona comèdia amb el segell de la productora A24 i amb secundaris de luxe com l’humorista Conan O’Brien, Christian Slater i el cantant A$AP Rocky.
Dimarts vam descobrir nous talents com Mark Anthony Green, que va presentar la seva òpera prima OPUS. Sis persones relacionades amb la indústria musical són seleccionades per passar uns dies a la finca d’un excèntric artista, que els desgranarà en exclusiva el seu nou disc després d’una llarga retirada temporal. Un cop allà, els hostes començaran a inquietar-se per l’aparent secta que ha format l’artista. Un film entretingut i divertit que ens fa reflexionar sobre el que alguns estan disposats a fer per passar a la posteritat.
El segon dijous es va concedir un premi honorífic a Peter Ho-Sun Chan, un dels cineastes més reverenciats de Hong Kong. El director va presentar la seva nova pel·lícula, SHE HAS NO NAME, basada en un assassinat real que es va cometre a Xangai durant l’ocupació japonesa, que es va atribuir a la dona de la víctima, tot i que l’acusada hauria patit diversos abusos durant el matrimoni, i no està clar que hagués pogut cometre el crim ella sola. La víctima va ser tallada en setze trossos per la superstició que, si el cos no estava sencer, no es podria reencarnar. El cineasta ha explicat, amb gran sentit de l’humor, que és un projecte en el qual treballa des del 2015 i que inicialment durava 4 hores, però que finalment ha dividit en dues parts, de les quals espera poder estrenar la segona al proper Festival de Sitges.
Vam deixar Sitges abans de l’habitual per la coincidència amb el Clam – Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya el segon cap de setmana, però entusiasmats de tenir aquestes dues cites cinèfiles d’alt nivell el mateix mes d’octubre.
Categoria: Notícies