“L’art s’ha dissolt a l’interior d’una cultura festiva i decorativa”
(Víctor Erice)
El mestre basc (i altres realitzadors) segueixen lluitant, però, perquè el cinema segueixi preservant l’art.
El genial Erice és, precisament, un dels gran protagonistes de la programació primaveral. Podrem gaudir de la seva magistral òpera prima (El espíritu de la colmena) i del seu darrer (i meravellós) projecte, Cerrar los ojos.
El cinema català serà una de les altres estrelles en els propers mesos. Recuperarem dos dels clàssics de la nostra història: Dante no es únicamente severo (el film manifest de l’Escola de Barcelona), i Ocaña, retrat intermitent (el llargmetratge més rodó del recentment desaparegut Ventura Pons).
El present més estimulant estarà representat en tres títols: Els Encantats (el cinema neorural més incisiu), Saben aquell (molt més que la recreació del llegendari Eugenio) i El mestre que va prometre el mar (una de les revelacions de la temporada).
I si no en teniu prou… també us esperen altres propostes igualment recomanables: The Quiet Girl (una delicatessen intimista), Monstruo (una altra perla de Kore-eda) i dues mirades femenines (la inclassificable Sobre todo de noche i la desimbolta La page blanche).
El cinema més ambiciós i creatiu té el futur assegurat.
Categoria: General