Enric Roca va entrar a formar part de la Junta de Cineclub quan tenia 17 anys, als anys 70 i d’una manera o altra hi ha seguit vinculat. Llavors era estudiant de Treball Social, més endavant va entrar a treballar a l’Ajuntament de Manresa on ha realitzat diferents treballs (cultura, gent gran…) . També estava vinculat a Film Club Manresa.
Com va conèixer l’entitat?
Per anar a casa meva passava diàriament per davant de la Sala Ciutat i veia la seva publicitat.
Per què va entrar-hi i com?
Vaig entrar a Cineclub junt amb en Joan Torradeflot, quan teníem 17 anys (aproximadament cap al 1974). La iniciativa d’ entrar a l’entitat va ser del meu amic. Havíem compartit l’afecció pel cine en un grup dels escoltes i ell em va proposar apropar-nos al Cineclub. Jo coneixia l’entitat, però em considerava massa jove per entrar-hi. La gent que hi havia eren adults.
Quina època era?
Aproximadament cap al 1974 (vegeu la resposta d’en Joan Torradeflot; la seva data és la bona. Té molt bona memòria!).
Quins records en té?
PROGRAMACIÓ: Recordo especialment la projecció de Targets, presentada pel Josep M. Lliró. Certament, una pel·lícula estranya per veure-la en un cineclub de l’època, però recordo que a en Lliró li agradava el cinema intel·ligent, encara que fos americà o comercial.
12 HORES: Es van fer diverses edicions de les 12 hores de cinema. En alguna edició es van programar projeccions simultànies a la Sala Gran i a la Sala Petita. Era una font d’ingressos important per a l’entitat.
CINEMACLUBISME: Hi havia molt contacte amb la federació de Cineclubs i s’intercanviaven idees i projectes. Un any ens van convidar al Festival de Cinema de Barcelona per formar part d’un jurat que havia de premiar la pel·lícula amb els millors valors socials, en nom de la Federació de Cineclubs.
SALA PETITA: A finals del 70, juntament amb el Sr. Morros, es va col·laborar a rehabilitar la Sala Petita. L’entitat va finançar la compra d’un projector de 16 mm. a canvi d’avançar el lloguer que pagàvem habitualment de la Sala. Amb aquestes obres, vam canviar la nostra seu social i vam passar a ocupar un espai annex a la Sala Petita. Això va suposar l’inici d’un dels moments més actius de l’entitat, amb la programació dels divendres a la nit, amb cicles proporcionats principalment per l’Ambaixada alemanya i l’Institut Francès. En Miquel Ginestà va fer molt per aconseguir això.
Quins eren els seus companys, amb qui va coincidir?
– En Josep M. Lliró era el més actiu. Assumia el paper de responsable de l’entitat i feia els contactes amb les distribuïdores per contractar les pel·lícules que es volien contractar.
– En Joan Plata, ocasionalment.
– En Lluís Calderer, ocasionalment.
– En Joan Rebolleda, sempre el tresorer i encarregat de vendre les entrades. Un home de consens que es mantenia des de feia anys a l’entitat i era la memòria viva entre el passat i el present.
– En Ramon Prat, que assumí la responsabilitat de conduir l’entitat quan en Lliró ho va deixar.
– En Jordi Sardans, sempre amb propostes polèmiques.
– Posteriorment s’hi incorporaren altres membres històrics de l’entitat: Joan Vidal, Jordi Bordas, Àngel Torrent (a qui vaig convèncer perquè fes de Tresorer), …
– També, durant uns anys va reaparèixer en Miquel Ginestà.
Quina vinculació tenia amb l’entitat? Quina feina feia hi feia?
Era col·laborador i vaig assumir tasques diverses. Vaig fer el cartell de la primera edició de les 12 hores de Cinema.
Quant temps hi va estar?
Fins a l’any 1979, any en què vaig marxar a fer el servei militar. Però vaig continuar vinculat a l’entitat fins l’any 2000, amb col·laboracions intermitents.
Per què ho va deixar?
Per incompatibilitat amb la meva feina.
Va seguir-hi en contacte després?
Sí. L’entitat és el lloc on es pot trobar altra gent amb qui poder parlar de cinema.
L’ENTITAT
Com funcionava l’entitat aleshores?
Les reunions es feien dimecres a les 9 del vespre. La Junta oficial no ha coincidit mai amb la gent que hi treballava realment.
Quina funció social tenia?
Es feien cicles de temes compromesos en aquell moment: pena de mort, cinema i política, per iniciativa pròpia o conjuntament amb una altra entitat.
Quines dificultats tenien o amb quines es van trobar?
No en recordo cap d’ important. Quan els responsables principals de l’entitat han plegat sempre hi ha hagut una crisi, però amb el temps s’ha trobat el relleu.
Quina resposta donava la gent?
L’entitat tenia prestigi dins dels ambients juvenils i progressistes de la ciutat i el públic responia a les convocatòries.
Com s’assabentava la gent del que feia l’entitat i de la seva programació? Quins canals de comunicació tenien?
Diari / Ràdio / Cartells
Quina relació tenia l’entitat amb d’altres entitats?
Amb Film Club Manresa no hi havia gaire relació; jo mirava de fer de pont. M’interessaven els aspectes específics que abordava cada entitat. Amb la resta d’entitats, la relació era bona.
Quina relació tenia amb d’altres cineclubs?
Assistir a les reunions de la Federació. Contractar pel·lícules de la seva oferta.
Expliqui’ns alguna anècdota interessant.
Recordo que un any (1984?) vam organitzar una sortida amb autocar al Festival de Sitges, amb l’entrada inclosa. Crec que la pel·lícula era Legend. La sortida era a la Sala Ciutat a les 10 del matí i el conductor es va confondre, pensant que era a les 10 del vespre (sabia que anàvem a veure pel·lícules, però no al matí). Gairebé vam estar una hora per resoldre el malentès i poder marxar.
Expliqui’ns algun problema greu i com el van solucionar.
Vam organitzar un cicle de cinema en català conjuntament amb Omniun Cultural (1985?) i una de les pel·lícules va arribar en versió doblada al castellà. No ens en vam assabentar fins que ja havia començat la projecció. Vam passar molta vergonya.
Quan l’entitat va gestionar el programa de Filmoteca a Comarques, un dia es va presentar el màxim responsable de la Generalitat i ens acusava que no hi havia publicitat pels carrers de la ciutat. Ho vam solucionar fent un sopar conjunt.
FUNCIONAMENT DE L’ENTITAT
On es reunien?
El local de l’entitat era en un local llogat al soterrani de l’Hotel Pere III. Hi havia altres entitats. Recordo: Biela club, Radioaficionats… Calia recollir les claus a la recepció de l’Hotel. Pagàvem lloguer. A finals dels 70 ens vam traslladar a la Sala Ciutat (un espai de 2 m2. al costat de la sala petita).
On passaven les pel·lícules?
A la Sala Ciutat i, durant uns anys, també a la seva sala petita.
En quin horari?
Dissabte al vespre. Sessions de la sala petita, els divendres a les 10 del vespre. Quan es va iniciar la Filmoteca, els divendres a les 9 del vespre.
Com es finançaven?
Amb la venda d’entrades i la subvenció de l’Ajuntament.
Quanta gent venia?
Durant el període 1974-1999 l’assistència de públic era molt alta. Entre 200 i 300 persones per sessió.
Com els arribava la còpia de la pel·lícula?
Per mitjà d’un transportista, tot i que algunes vegades algun membre de l’entitat havia hagut de fer servir el seu cotxe.
Quins criteris tenien per seleccionar-la?
Per mitjà de l’acord entre els diversos membres del grup. Per l’interès cinematogràfic. Que fos material inèdit a la ciutat. La recuperació d’obres d’ interès.
Quin material de suport donaven i d’on treien la informació?
Es feien dossiers per a cada cicle. L’entitat estava subscrita a diferents revistes i compràvem els llibres que consideràvem que eren d’ interès.
PER ACABAR
Què és això del mite de Perpinyà? Com afectava l’entitat?
No conec gaire el tema. Recordo que en Josep M. Lliró anava a Ceret i explicava que era una oportunitat per veure els Passolini, atès que en aquella època estava prohibit a Espanya.
Quin sentit té avui Cineclub? Quin futur hi veu?
Després de tantes preguntes, ara ve la més difícil. Crec que mentre la gent respongui, cal mantenir l’ideari inicial de Cineclub: programació de material inèdit, menys comercial, convidar al debat i a l’estudi dels moviments i la creació cinematogràfica.
Crec que és intolerable que en un moment en què la tecnologia està en un moment àlgid, les projeccions es continuïn fent en un espai inapropiat i sense condicions. Mentre l’entitat no treballi per millorar les condicions de projecció, el públic preferirà anar al cinema privat que ofereix més qualitat de projecció.
El cinema és un espectacle i les sessions de cinema al carrer el públic les aprecia molt. Però el cinema de sala a Manresa s’ha de replantejar. Ha de tenir millors condicions i un espai a mida del públic assistent, ja que una sala buida és la pitjor targeta de presentació.
Cal disposar d’un espai apropiat i aprofundir en les accions de coneixement de l’art cinematogràfic. Els cursos de l’Aula de Cultura són molt interessants. Cal continuar-los fent i vincular-los a les projeccions de l’entitat.