El dimecres 23 de novembre va tenir lloc al Cinema Edison de Granollers l’Acció de recuperació del patrimoni cinematogràfic català 2022 organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, dedicada a homenatjar els cineclubs catalans amb la distinció dels deu més antics de Catalunya, entre ells Cineclub Manresa. Gràcies pel reconeixement!
L’Acadèmia del Cinema Català reivindica enguany el moviment cineclubista com a patrimoni cinematogràfic essencial del nostre país, en permanent creixement de públic arreu del territori i amb una ferma aposta per incrementar l’oferta cinematogràfica en llengua catalana a les pantalles del país, en versió original, subtitulada i doblada.
Aquest 2022 l’Acadèmia dedica la seva acció de recuperació del patrimoni al cineclubisme i ho fa a través d’una recerca dels cineclubs més longeus del país, una investigació que ha permès reconstruir una part de la història del cinema català que, com la de tants altres àmbits de la cultura viva i popular, està heterodoxament documentada. El resultat d’aquesta recerca, elaborada per Tariq Porter, es va presentar el 23 de novembre al Cinema Edison de Granollers, seu del cineclub més antic del país.
L’acte va arrencar amb una conversa moderada per Tariq Porter sobre paper dels cineclubs en el moment de la seva creació, ara en l’actualitat i, sobretot, en el futur. Hi van participar Emma Fernández, presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub Barcelona Espai de Cinema; Anna Lati, del Cineclub del Diable de Martorell; i Ricard Caussa, president de l’Associació Cultural i membre del Cineclub de l’Associació Cultural Granollers.
Va completar l’homenatge l’entrega per part de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, d’un cartell especialment dissenyat pel cartellista David Torrents als deu cineclubs més antics de Catalunya; i la presentació del catàleg, amb versió digital interactiva al web de l’acadèmia, que recull la història dels deu cineclubs en actiu amb més de cinquanta anys de vida: el Cineclub Associació Cultural de Granollers (fundat el 1950), Cineclub Associació d’Enginyers de Catalunya (1969), el Cineclub Centre de Lectura de Reus (1969), el Cineclub La Seu (1969), el Cineclub Manresa (1955), el Cineclub Olot (1954), el Cineclub Sabadell (1957), el Cineclub Valls (1955), el Cineclub Vic (1958) i el Cineclub Vilafranca (1968).
Molts dels cineclubs més veterans del país van tenir el seu embrió als moviments culturals de la Segona República, també associats a les avantguardes artístiques. Després d’una pausa de vint o trenta anys, des dels cinquanta fins ben entrats els setanta, el públic autorganitzat va respondre massivament a les seves sessions. A partir dels anys vuitanta, són focus de subversió i resistència artística, cultural i social. Amb el canvi polític i l’arribada dels formats domèstics, el moviment cineclubista es reinventa, mantenint la seva essència com a punt de trobada social i artístic que cobreix mancances culturals, polítiques i geogràfiques, i que porta l’experiència del cinema a la seva vessant més inclusiva.
Actualment, Catalunya és el territori de tot l’estat amb més densitat de cineclubs (59 federats), només seguida per Galícia i el País Basc. Segons dades facilitades per la Federació Catalana de Cineclubs, la xarxa de cineclubs catalans acumulava abans de la pandèmia més de 80.000 espectadors l’any, amb una recuperació progressiva que el 2021 ha permès arribar als 68.000 espectadors, i una mitjana per sessió de més d’una cinquantena de persones. Pel que fa a la llengua, la proporció de projeccions en català (original, subtitulat i doblat), es situava en un 30% el 2020 i en un 22% el 2021, amb un percentatge de produccions catalanes al voltant del 15%.
Categoria: Notícies