De l’1 al 5 de març va tenir lloc als Cinemes Girona una nova edició de l’Americana Film Fest, un festival ja consolidat que ens porta el millor del cinema independent nord-americà recent.
Enguany el festival ampliava la seva programació un dia més amb sis sessions el dijous, a més de la inauguració el dimecres a la Sala Phenomena. Les sessions s’estructuraven en tres seccions: Tops (cintes premiades en festivals, amb directors o actors ja consagrats), Next (cineastes més emergents) i Docs (documentals).
El director més destacat de la programació era Todd Solondz amb el seu darrer film: WIENER-DOG. No és un dels seus títols més destacables, però tot i així diverteix contemplar la seva galeria de personatges pels quals va passant la propietat d’una pobra gossa salsitxa. Són personatges marca de la casa, alguns amb els prejudicis típics de l’Amèrica profunda i d’altres que són pura innocència, i estan encarnats per actors de la talla d’Ellen Burstyn, Julie Delpy, Danny DeVito i Greta Gerwig.
Una altra cineasta insubornable és Kelly Reichardt, de qui ja havíem vist la seva anterior NIGHT MOVES fa un parell d’anys al festival. Enguany s’ha estrenat CERTAIN WOMEN, un conjunt de tres històries mínimes protagonitzades per dones, de to pausat però que saben arribar a l’espectador. Reichardt ha comptat amb tres actrius de luxe per aquest projecte: Laura Dern, Michelle Williams i Kristen Stewart, aquesta última compartint protagonisme amb la revelació Lily Gladstone.
El festival també comptava amb una cinta nominada als Oscars: el documental LIFE, ANIMATED. El director Roger Ross Williams ens explica la història de superació d’Owen Suskind, un jove que als 3 anys va ser diagnosticat amb autisme i va deixar gradualment de comunicar-se de manera inteligible. Fins que la seva família va descobrir una manera de restablir la comunicació a través del que més li agrava al nen: les pel·licules d’animació Disney. Adoptant el caràcter dels diversos personatges d’aquests films podien obrir una porta a la ment on es refugiava Owen i saber què pensava. Ara Owen ja és adult, té una vida relativament independent i s’ha convertit en un exemple de com utilitzar el que més t’agrada per superar les limitacions de l’autisme.
D’entre els cineastes emergents, cal destacar el debutant Josh Mond amb JAMES WHITE. Ens explica la història d’un jove problemàtic, amb dificultats per trobar feina, preocupat a divertir-se i amb facilitat pels esclats violents. Però aquesta no és l’única cara de James White, descobrirem una altra faceta quan hagi de fer-se càrrec de la seva mare, greument malalta de càncer. Christopher Abbott llueix interpretant les llums i ombres del personatge protagonista, així com Cynthia Nixon (a qui hem vist recentment a Cineclub en la pell d’Emily Dickinson a HISTORIA DE UNA PASIÓN) en el paper de la mare.
Un altre director jove és Andrew Neel, que ha comptat amb la col·laboració de David Gordon Green (director de JOE i PRINCE AVALANCHE) per escriure el guió de GOAT. Es tracta d’un film apadrinat per James Franco, el qual també es reserva un petit paper, que ens introdueix en un món tan genuïnament americà com són les fraternitats universitàries. La cinta es recrea en els cruels rituals d’iniciació per entrar en una d’aquestes comunitats, de forma una mica repetitiva però no exempta de realisme.
Un capítol a part mereix un personatge fascinant que s’ha convertit en protagonista d’aquesta edició del festival per partida doble: Christine Chubbuck. Es tracta d’una periodista que el 1974 va commocionar Amèrica en suïcidar-se d’un tret davant les càmeres durant l’informatiu que presentava, però que paradoxalment sembla haver caigut en l’oblit. Rebecca Hall (VICKY CHRISTINA BARCELONA) realitza la millor interpretació de la seva carrera a CHRISTINE, el biopic que ha dirigit Antonio Campos d’aquesta tràgica història. L’actriu ens mostra a la perfecció tots els matisos i estats d’ànim de la periodista amb els seus èxits, fracassos i inseguretats. L’acompanya en el repartiment el popular Michael C. Hall (DEXTER i A DOS METROS BAJO TIERRA).
L’altra cara dels fets la coneixem amb el documental KATE PLAYS CHRISTINE, promocionada com el seguiment de la preparació d’una actriu, Kate Lyn Sheil, a l’hora de posar-se a la pell de Chubbuck per interpretar-la en un film. Pot resultar decepcionant quan es fa evident que en realitat es tracta d’un fals documental (no existeix aquest film i no té relació amb el d’Antonio Campos), però guanya interès pel valor documental mentre l’actriu investiga la història de Christine, i sobretot quan ens interroga sobre la responsabilitat d’interpretar un personatge real i uns fets que desperten la morbositat de l’espectador.
I el festival no podia cloure de millor manera que amb SWISS ARMY MAN, el film guanyador del Festival de Sitges, motiu pel qual el director d’aquest festival en va fer una entusiasta i molt encertada presentació. Tal com va dir Àngel Sala, la creativitat que demostren els Daniels directors es pot considerar successora d’Spike Jonze i Michel Gondry, ja que també provenen del món del videoclip. Efectivament es tracta de molt més que una peli sobre un zombi que es tira pets, com de vegades havien anticipat alguns detractors. La història que protagonitzen Paul Dano i Daniel Radcliffe sobre un nàufrag que troba la salvació amb un no-mort amb estranys poders en realitat és un conte vitalista sobre el valor de l’amistat, la confiança, l’amor i la solitud.
Un tancament perfecte per un festival que ha comptat amb una molt bona assistència de públic, amb diverses sessions exhaurides. Un públic que ha aprovat amb nota la selecció de films, com demostra el fet que totes les cintes superen el 3,20 sobre 5 en les votacions a la sortida de les sessions, coronant precisament SWISS ARMY MAN, amb una nota mitjana de 4,41, com a millor pel·lícula.
Sens dubte hi tornarem l’any que ve!
Jordi Casas Duocastella
Març de 2017
Categoria: Notícies