Hem assistit a una nova edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb rècords d’assistència de públic i amb alguns dels millors títols de l’any indiscutiblement.
El primer divendres es va poder veure un dels títols més esperats, EL CHICO Y LA GARZA. Els seguidors del cinema d’animació celebrem que Hayao Miyazaki no hagi complert un cop més la seva intenció de jubilar-se. Encara que el seu nou film no arribi al nivell dels seus millors treballs, sempre és una delícia veure una animació tan cuidada i una imaginació desbordant com la del mestre japonès.
Un dels Premis Màquina del Temps d’enguany ha estat per Mary Lambert, a qui el festival ha dedicat una retrospectiva. Dissabte, dia 6, la directora va presentar la projecció del seu primer llargmetratge, SIESTA, rodat a… Espanya, efectivament (no hi falta flamenc i una plaça de toros), tot i que curiosament es va estrenar en el seu moment amb el títol traduït com a RELACIÓN FATAL… Deixant anècdotes de banda, el film destaca pel seu to oníric i eròtic, amb un destacable repartiment que inclou a Ellen Barkin, Gabriel Byrne, Jodie Foster, Isabella Rossellini i Martin Sheen.
El primer cap de setmana va acabar amb més convidats com Jamie Childs, director britànic conegut per treballar en sèries populars com DR. WHO o SANDMAN. A Sitges va presentar el seu primer llargmetratge, JACKDAW, protagonitzada per Oliver Jackson-Cohen, que interpreta un exmilitar i campió de motocròs involucrat en assumptes tèrbols després de recollir un paquet per tal de retrobar el seu germà petit. Un thriller efectiu amb un ritme trepidant imprès per una destacable banda sonora techno, seguint les passes del DRIVE de Nicolas Winding-Refn, però sense assolir la seva perfecció.
Enguany s’han complert els 30 anys de la secció Seven Chances, en la qual es poden veure pel·lícules de culte que no es troben fàcilment. És el cas de THE MCPHERSON TAPE, projectada dilluns. Rodada en vídeo per Dean Alioto el 1989, hi trobem una família preparada per celebrar un aniversari que acabarà sent testimoni de l’arribada d’uns extraterrestres. Està considerada la primera pel·lícula “found footage”, i com a tal té tots els defectes d’aquest gènere: càmera tremolosa, molta foscor i moments confusos. Però s’ha de reconèixer el seu caràcter pioner, deu anys abans del títol que va donar fama a aquest estil: THE BLAIR WITCH PROJECT.
Dijous va arribar un dels títols més esperats, POBRES CRIATURAS, i vist el resultat podem dir que segurament és la millor pel·lícula del festival (i potser de l’any). Després de rebre el reconeixement de Hollywood amb el seu film més accessible, LA FAVORITA, Yorgos Lanthimos torna amb una història retorçada, més a l’estil de LANGOSTA o CANINO. Atenció al punt de partida: una dona embarassada es suïcida, un cirurgià la recull, extreu la criatura, implanta el seu cervell al crani de la mare i la reanima per criar-la. La criatura amb cos d’adulta haurà d’anar adaptant-se a la societat, descobrint la seva sexualitat, el capitalisme, el masclisme… Emma Stone està brillant en el personatge protagonista, que en la seva ingenuïtat aporta les reflexions més lúcides, i magníficament secundada per Willem Dafoe i Mark Ruffalo.
Una de les sorpreses d’aquest festival ha sigut EL REINO ANIMAL, de Thomas Cailley. Una estranya malaltia afecta alguns humans transformant-los en bèsties animals, temudes per bona part de la població, motiu pel qual són recloses en un centre. Un home busca la seva dona, desapareguda després de la seva transformació, quan el seu fill també comença a tenir símptomes de la malaltia. Intel·ligent alegoria de la por als que són diferents, el film commou i es beneficia del carisma dels seus protagonistes, Romain Duris i Adèle Exarchopoulos.
Hem deixat Sitges abans del que és habitual per la coincidència els darrers dies amb el Clam – Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, però celebrant el bon estat de salut i la qualitat d’aquests esdeveniments.
Jordi Casas
Cineclub Manresa
Categoria: Notícies