Hem assistit a una nova edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, celebrant la tornada a la normalitat sense restriccions d’aforament ni mascareta.
La nova pel·lícula de Jaume Balagueró, VENUS, va ser el film inaugural. En secció oficial fora de competició es va poder veure AFTER YANG, un interessant film futurista dirigit pel videoartista Kogonada. Un matrimoni amb una filla xinesa adoptada compta amb un androide d’aspecte asiàtic, Yang, que connecta la nena amb els seus orígens. Quan l’androide s’espatlla, el pare interpretat per Colin Farrell explorarà els records de Yang i es sorprendrà per tot el que ha viscut. Un film de gran elegància visual que deixa de banda explosions i grans efectes especials per oferir una història humanista.
El festival sempre està molt atent a les novetats en cinema d’animació. El primer divendres s’hi va estrenar el segon llargmetratge del gallec Alberto Vázquez, UNICORN WARS. Tal com ja passava amb la seva òpera prima, la magnífica PSICONAUTAS, es tracta d’animació per adults. Tot i ser més lluminosa en l’ús del color, ens ofereix la història d’un campament militar d’ossos amorosos que estan en guerra amb els unicorns del bosc. Un autèntic deliri amb traumes familiars i moltes analogies que es poden extreure d’aquest film fascinant, del millor que podem trobar en l’animació estatal.
Quentin Dupieux té l’estrany talent d’agafar una idea absurda i convertir-la en un llargmetratge que funciona a la perfecció. Ja ho va demostrar amb films com RUBBER (un pneumàtic assassí) i MANDÍBULAS (una mosca gegant), i ara ho torna a fer amb INCREÍBLE PERO CIERTO, estrenada el dissabte del primer cap de setmana. Un matrimoni interpretat per Alain Chabat i Léa Drucker adquireix una casa amb un conducte subterrani que té un estrany poder (no farem espòilers). L’ús d’aquest conducte alterarà la vida d’aquest matrimoni i divertirà l’espectador, amb aquest film més profund del que podia semblar aparentment.
El director basc Paul Urkijo Alijo ja es va guanyar el públic del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya amb el seu primer llargmetratge ERREMENTARI. Diumenge ho vam poder comprovar amb la rebuda que va tenir presentant la seva segona pel·lícula, IRATI, acompanyat dels intèrprets Eneko Sagardoy, Edurne Azkarate i Itziar Ituño. Amb un pressupost segurament més gran, ens ofereix una història ambientada al segle VIII recreant amb gran versemblança criatures del folklore basc que recorden el cinema de Guillermo del Toro. Una gran experiència veure aquest film amb missatge ecologista en pantalla gran.
La nova setmana es va iniciar amb noves propostes interessants de cinema fantàstic com LES CINQ DIABLES. Segon llargmetratge dirigit per Léa Mysius, destacada guionista que ha treballat amb directors de prestigi com Arnaud Desplechin i Jacques Audiard. Adèle Exarchopoulos interpreta la mare d’una nena amb un particular do per identificar olors i reproduir-les, un fet que li permetrà submergir-se en el passat de la seva mare, marcat per un greu incident.
Dimarts el festival va seguir amb bones mostres de cinema fantàstic europeu com LA TOUR, del francès Guillaume Nicloux. Els ciutadans d’un bloc d’habitatges es troben de cop amb la foscor absoluta a través de portes i finestres que donen a l’exterior, qualsevol objecte viu o mort que intenti traspassar-les s’evapora a l’instant. Cada cop amb menys aliments disponibles, no trigaran a formar-se clans, sovint segons el color de la pell, per tal d’aconseguir sobreviure. Un film angoixant que manté en tensió l’espectador.
Dimecres el SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va rebre la visita del finlandès Jalmari Helander, qui ja havia triomfat fa anys amb RARE EXPORTS. El seu nou film, SISU, és tot un divertiment pel públic del festival. Un veterà de guerra finlandès troba un jaciment d’or i per cobrar-lo ha de travessar les planes del seu país ocupades per uns nazis en retirada, a punt de perdre la Segona Guerra Mundial. Grans dosis d’acció i violència en un film que té com a missatge, segons el mateix director: “no us fiqueu amb els finlandesos”.
Rithy Panh va sorprendre el 2013 amb el documental LA IMAGEN PERDIDA, que recreava el genocidi perpetrat pels khmers rojos amb figures d’argila a falta d’imatges reals. Dijous es va poder veure el seu nou film, EVERYTHING WILL BE OK, en el qual torna a utilizar aquestes figures però en aquesta ocasió per crear un distòpic film de ficció. A partir d’imatges d’arxiu, maquetes i figuretes estàtiques recrea una espècie de creuament entre EL PLANETA DELS SIMIS i LA JETÉE, en el qual els animals dominen el món però amb règims autoritaris i cometent els mateixos errors que els humans. Tot i l’originalitat de la proposta, el film és tediós per moments i es veu llastrat per una omnipresent veu narradora.
En la recta final el SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va rebre la visita d’una estrella com l’actriu Eva Green, que va presentar el film NOCEBO juntament amb el director Lorcan Finnegan, l’actriu Chai Fonacier i altres membres de l’equip. Green interpreta una dissenyadora de moda que contracta una ajudant filipina per les tasques de la casa, ja que ella pateix pèrdues de memòria i rampes després de la picada d’una paparra. Un film entretingut que es converteix en una crítica a l’explotació causada pel capitalisme.
La secció Seven Chances recupera cada any set joies del cinema fantàstic que són molt difícils de veure. L’últim dissabte s’hi va poder veure el film d’animació GANDAHAR, dirigit pel francès René Laloux el 1987. Una imaginativa cinta que recrea un planeta fantàstic que veu amenaçada la pau per un exèrcit d’homes de metall. Un jove haurà d’investigar l’origen d’aquesta amenaça i trobar la manera d’aturar-la.
El mateix dia es va anunciar el palmarès del festival, amb la finlandesa SISU com a gran guanyadora (millor pel·lícula, actor, música i fotografia), i altres premis importants per PEARL (millor direcció i actriu) i IRATI (premi del públic i als efectes especials). L’endemà van tornar a tenir lloc les tradicionals maratons de cinema, després de dos anys de parèntesi a causa de la pandèmia. Celebrem que es tornin a celebrar els grans festivals de cinema amb tota la normalitat.
Jordi Casas
Cineclub Manresa
Categoria: Notícies