“El cinema no val la pena sense transgressió” (Isabelle Huppert)
Cineclub Manresa pensa el mateix que una de les grans dames del cinema europeu. I, per això, us oferirà al febrer un menú farcit dels plats més subversius.
François Ozon, un dels autors més provocadors, juganers i inventius del panorama actual, ens regalarà Verano del 85. No us equivoqueu… Res a veure amb una crònica nostàlgica “els millors anys”. El director francès ens estremeix amb un cop a l’estómac apassionat, febril i demolidor. Un Ozon químicament pur.
I de la catòlica Polònia ens arribarà Corpus Christi, la insòlita (i agosarada) odissea mística d’un jove delinqüent… que vol ser capellà! Una mostra trencadora i irreverent d’un cinema religiós saludablement diferent.
L’heterodòxia més audaç també presidirà la sessió especial que donarà el tret de sortida a la programació per commemorar un any dedicat a la Manresa cinematogràfica. Us assegurem que al·lucinareu amb la llegendària i singular Vida en sombras, una perla (secreta durant molt anys), rodada el 1948 per Llorenç Llobet-Gràcia. També tindreu l’oportunitat de gaudir del Premi Plácido, Confinats, una polifonia impressionant de l’Enric Roca, un dels nostres cineastes més incombustibles i valuosos.
Un blanco, blanco día (un thriller introspectiu) i Advocate (un documental sobre una advocada israeliana que defensa els palestins) posaran la cirereta a una explosió inconformista que no us podeu perdre.
Categoria: General