Enguany celebrem que, malgrat les dificultats, ha tingut lloc una nova edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Amb aforament reduït, menys sessions i la possibilitat de gaudir de bona part dels seus títols de manera online.
Presencialment, en la inauguració de la secció Noves Visions, s’ha projectat LAST WORDS, de Jonathan Nossiter. Un film ambientat al 2085 on, paradoxalment, no queda rastre de cap tecnologia digital, els rius estan secs i les ciutats arrasades. Un dels pocs joves supervivents (Kalipha Touray) emprèn un camí amb una càmera analògica i un vell (Nick Nolte) que ocupava un antic cinema. Aquest atípic film apocalíptic compta amb secundaris de luxe com Stellan Skarsgård, Charlotte Rampling i Alba Rohrwacher, i està ple d’homenatges al cinema, des de Tarkovski fins als Monty Python.
El festival també ha acollit l’estrena d’un dels films catalans de l’any, LA VAMPIRA DE BARCELONA. Lluís Danés desplega el seu gran talent escenogràfic per recrear la Barcelona de fa un segle en aquest títol que posa en dubte la versió oficial que ens ha arribat de l’història d’Enriqueta Martí, la suposada assassina de nens del Raval. No és casual que, en la presentació, Danés hagi criticat les ocasions en què l’anomenat quart poder només serveix d’altaveu d’un discurs oficial, establint paral·lelismes amb casos recents com el de Tamara Carrasco. L’han acompanyat en la presentació alguns dels excel·lents intèrprets del film, com Nora Navas, Roger Casamajor, Bruna Cusí, Núria Prims i Francesc Orella.
El primer cap de setmana ha comptat amb una nova sessió de MALNAZIDOS, el film que va inaugurar aquesta edició del festival. Un divertiment de Javier Ruiz Caldera, aquest cop codirigint amb Alberto de Toro, que barreja la Guerra Civil Espanyola, nazis i zombis. Els dos directors han presentat el film amb diversos dels seus actors, entre els que hi ha el manresà Miki Esparbé, Álvaro Cervantes, Dafnis Balduz, Manel Llunell i Sergio Torrico. Un film ideal per divertir els seguidors de Sitges en una sessió que també ha servit per lliurar la Maria Honorífica al multipremiat dissenyador de so Oriol Tarragó.
Més estrenes de films nacionals al SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Dissabte ha sigut el torn de NO MATARÁS, del director manresà David Victori. Un thriller narrat amb bon pols, amb algunes seqüències de ritme trepidant, que succeeix en una sola nit en què la vida d’un home es complicarà molt després de conèixer una noia. Mario Casas segueix triant projectes interessants com aquest que li permeten reivindicar-se com a actor, també cal destacar el brillant debut de l’actriu Milena Smit.
Segueixen les estrenes nacionals i celebrem que torna la millor versió de Juanma Bajo Ulloa, que amb BABY ens fa recordar els seus primers treballs, ALAS DE MARIPOSA i LA MADRE MUERTA. Una noia drogoaddicta ven el seu nadó a una misteriosa família, però aviat se’n penedeix i el vol recuperar. Es tracta d’un conte sense diàlegs, molt fosc però amb unes imatges bellíssimes on es nota la bona mà del director de fotografia Josep Maria Civit. Fidel a l’esperit de la pel·lícula, Bajo Ulloa ha fet la presentació més breu del festival, on s’ha limitat a dir: “No esteu farts de tantes paraules? Doncs moltes gràcies”.
En aquest any difícil en què ha costat portar films internacionals de directors amb més renom, un dels títols estrangers més esperats d’aquesta edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya era POSSESSOR. El segon llargmetratge de Brandon Cronenberg, que ja havia triomfat a Sitges amb el seu debut ANTIVIRAL, el confirma com un digne successor del seu pare David Cronenberg. Brandon ha heretat l’interès de barrejar tecnologia i cossos humans, tan característica dels primers títols del seu pare. Una misteriosa empresa té la capacitat de posseir altres persones mitjançant implants cerebrals amb l’objectiu de cometre assassinats per interessos corporatius, i un cop feta la feina els infiltrats s’han de suïcidar per tornar al seu cos original. Tanmateix, una de les seves millors agents cada cop té més problemes per portar a terme aquesta última acció, començant a desenvolupar problemes de personalitat. Entreteniment de qualitat d’un cineasta que seguirem per veure si també és capaç d’ampliar els seus registres amb bons resultats.
Amb la tornada a les jornades laborables el SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya veu reduïda l’afluència de públic, tot i comptar amb títols interessants com TEDDY, que s’hauria d’haver exhibit en el cancel·lat Festival de Canes. Aquest film dels germans bessons Ludovic i Zoran Boukherma està ambientat als Pirineus occitans i suposa una original aproximació al mite de l’home llop, més propera a l’humor de Bruno Dumont i Quentin Dupieux que al terror de Hollywood.
Dimecres va tenir lloc l’estrena d’IMPETIGORE, una mostra del cinema de terror que es fa a Indonèsia. Una jove treballadora d’un peatge és atacada per un home que li revela l’origen de la seva família, de qui ella gairebé no en sap res, i això la portarà a investigar el seu passat. Joko Anwar dirigeix aquest film amb bona tècnica, endinsant-se en el folklore indonesi, però sense sortir gaire dels convencionalismes del gènere.
El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s’ha adaptat a les noves mesures de la Generalitat contra la Covid19 amb la cancel·lació de les sessions posteriors a les 23h a partir de divendres, així com la supressió de les activitats paral·leles, entre d’altres mesures. Mentrestant, dijous es va projectar THE RECKONING, de Neil Marshall, cineasta de trajectòria irregular però amb títols remarcables com THE DESCENT i alguns capítols de JOC DE TRONS. El seu nou film és una història de venjança prou disfrutable que denuncia la caça de bruixes en època de la gran pesta a Anglaterra.
En la recta final del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, malgrat les darreres mesures per frenar la Covid19, encara ha aconseguit omplir l’aforament permès a l’Auditori Meliá per l’estrena de COSMÉTICA DEL ENEMIGO, adaptació de la novel·la d’Amélie Nothomb. La presentació ha comptat amb el director Kike Maíllo, bona part de l’equip tècnic i de producció, i els actors Tomasz Kot (protagonista de COLD WAR) i Athena Strates, dos dels pocs convidats estrangers que han pogut assistir al festival. Un famós arquitecte coneix una jove en un aeroport que el comença a importunar amb històries macabres que ha viscut. El cineasta català, com ja va fer amb EVA i TORO, ofereix un film d’estètica cuidada, però que perd força amb un final del tot previsible.
En aquest any atípic en què l’últim dia no hi podia haver les tradicionals maratons de cinema, la gala de cloenda ha tingut lloc diumenge, en la qual es va lliurar el premi al millor film a POSSESSOR, de Brandon Cronenberg, qui també ha guanyat el premi a la millor direcció. Dissabte va tenir lloc la Gala Méliès, que ha atorgat el seu premi anual a Paco Plaza per la seva carrera, i ha distingit PELICAN BLOOD com la millor pel·lícula de l’any de gènere fantàstic. Tot seguit ha tingut lloc l’estrena mundial de KANDISHA, el nou film de Julien Maury i Alexandre Bustillo, el primer dels quals ha assistit al festival a fer-ne la presentació. Una noia, després de patir un intent de violació, invoca l’esperit d’una llegenda marroquina per venjar-se, però després no sabrà com aturar-la. Renovadors del cinema de terror francès amb l’extrema À L’INTÉRIEUR, Maury i Bustillo signen aquesta nova mostra del seu talent, que serveix de digne colofó a un festival que ha fet un esforç enorme per poder-se celebrar malgrat les adversitats, veient greument reduïda l’afluència total de públic a causa de les restriccions. Esperem que la situació millori per tal que esdeveniments com aquest no desapareguin.
Jordi Casas
Cineclub Manresa
Categoria: Notícies