Visuals és un projecte que es va iniciar l’any 2008. En aquell moment, l’Ajuntament de Manresa i Cineclub Manresa van iniciar una col·laboració per donar impuls a la creació audiovisual de la ciutat. Des de llavors, cada any, es fa l’encàrrec a diferents creadors del territori amb la finalitat d’elaborar les seves propostes creatives.
El projecte aposta per la creació audiovisual, però també a llarg termini per la consolidació d’una xarxa de professionals locals, que poc a poc puguin configurar una incipient indústria audiovisual a la ciutat i la comarca.
HISTÒRIC
2008: CIUTAT I FÀBRICA
El meu lloc, un atzar de Laura Casaponsa
Aborda la identitat manresana a partir d’una reflexió sobre el paisatge propi. Mitjançant la veu en off i el muntatge d’imatges, la realitzadora es pregunta per la naturalesa moral d’allò que observem cada dia, per com ens defineix i ens explica com som. 7 minuts.
La paradoxa d’Arrow de Jorge Caballero
Planteja una situació en què, de sobte, totes les regles que ens ajuden a viure es giren en contra nostra, sotmetent-nos i esclavitzant-nos. Caballero ofereix una reflexió sobre l’homogeneïtzació i la pèrdua d’identitat de l’individu en una societat cada vegada més industrialitzada, tecnificada i amb un domini dels mitjans de comunicació més massius, per mitjà d’una fusió d’imatge real amb il·lustració gravada en súper8 mm. 6 minuts.
Fabricats de Carles Muñoz
El curt exposa com en un entorn laboral, a vegades desagraït, fer un esforç per intentar conèixer la persona que tenim al costat és un treball afegit que no es cobra com a hora extra. El film gira a l’entorn d’una fàbrica dins una ciutat, una petita història dins una fàbrica i dues persones dins una petita història. 13 minuts.
Accident musical de Gerard Quinto
Un musical anàrquic sobre el poder de la imaginació per fugir de la rutinària realitat d’un treballador d’una fàbrica. 7 minuts.
Sempre una estranya de Laia Ramos
L’itinerari del rural a l’urbà, del camp a la fàbrica, que va portar milers de persones a deixar la situació d’escassetat a les seves terres per buscar una alternativa a les ciutats. En paraules de la mateixa realitzadora, “la meva família és una de les tantes que s’establiren a ciutat deixant enrere els espais, la quotidianitat, els referents i les gents que formaven part del seu imaginari i de la seva identitat. Ara, revisc amb part de les dones de la família aquesta experiència que van viure anys enrere revisitant els ‘nous espais’ psicològics, les noves significacions d’aquestes geografies en l’actualitat”. 6 minuts.
Disponible a: https://www.hamacaonline.net/titles/sempre-una-estranya/
2009: CIUTAT I NATURA
Entre el gris i el verd de Txell Casas
La Teresa Torra és filla de família pagesa. En fer-se gran, ella es va quedar a casa, al regadiu de Manresa, i de sempre ha seguit vinculada a les terres que ja tenien els seus pares. Ara es planteja què en serà d’aquell hort que encara avui ella conrea. D’altra banda, l’Alba Closas és una jove de 24 anys, nascuda a Barcelona, però que va trobar a Manresa la possibilitat de començar a conrear terres. I recolzant-se amb els cursos a l’Escola Agrària, tira endavant cada cop més extensions de terra. 15 minuts.
Ad Infinitum de David Cantón
L’avaria de la nau farà que el seu pilot navegui a la deriva per l’espai.
Die Müllhalde de Joan Jordi Miralles
Al llarg d’una jornada, dos individus s’apropen lentament a una localitat i la rodegen. Mentrestant, un d’ells comenta, en un monòleg en espiral, les seves impressions sobre el lloc que visiten i sobre les macabres i escabroses accions per les quals han estat cridats. 30 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/114787766
Transforma el teu cos sencer en visió, fes-te mirada d’Àlex Muñoz
A la natura tot funciona d’una altra manera, la meva percepció funciona diferent, puc connectar millor amb mi mateix. 16 minuts.
La fragilitat del ciment de Paula Rubiralta
Un paisatge urbà, com tants d’altres, carregat d’històries quotidianes i de personatges anònims. Un amalgama de carrers i carrerons, de velocitat, de passos que es fan i es desfan. I enmig d’aquest engranatge incombustible, un jubilat es mira la vida assegut al banc d’una plaça en companyia del seu bonsai. 9 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/61558651
2010: CIUTAT I BARRI
La paperera de Pep Garcia-Pascual
Al Barri de St. Maurici, més conegut popularment com “la iogurtera” finalment s’ha acceptat la petició veïnal llargament perseguida d’aconseguir posar una paperera al Barri. 12 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/12112601
Mangaza d’Òscar Montero Pich
Curtmetratge que mostra, a través d’una comparativa geofísica, les similituds que tenen alguns dels barris de Manresa amb d’altres barris de ciutats orientals. El fil conductor el proporciona una suposada periodista de guerra. 12 minuts.
La botiga del Joan i la Lina de Laia Olivé
El Joan i la Lina són els propietaris d’una botiga de queviures de les de tota la vida al barri de la Plaça Catalunya de Manresa. Són un matrimoni entrenyable que viu per la botiga i al servei de la clientela, amb la qual mantenen un tracte pròxim i càlid. Aquesta peça documental és un retrat d’aquesta parella i de la seva quotidianitat, a través de la qual coneixerem la vida del barri la seva transformació al llarg dels anys. 18 minuts.
Remite d’Aitor Ibáñez i Otto Gómez
Ja ningú escriu cartes. Però avui, de Manresa, n’ha sortit una que creuarà el mediterrani. Dirà: he tornat a la ciutat després d’aquests anys. Dirà: aquí, tot està canviant. Dirà: recordo qui vas ser. 37 minuts.
2011: CIUTAT I COMERÇ
Small World de Joan Villaplana
La idea americana del mall ha conquerit Europa al llarg de les últimes dècades. A l’extraradi de ciutats de províncies s’han creat noves ciutats de l’oci i el consum desplaçant la idea de l’Església com a centre espiritual de les ciutats històriques per un gran hipermercat. Small World retrata com es viuen i s’apropien socialment aquests nous territoris urbans. 46 minuts.
Cadenes, cadenes d’Enric Roca
Les reaccions per l’arribada de noves cadenes comercials a una petita ciutat acaben convertint-se en la gènesi d’un moviment de protesta internacional. Docuficció que desenvolupa el doble concepte de cadenes: el d’empreses que fan una distribució uniforme dels seus productes i el d’esdeveniments que succeeixen de forma enllaçada. De fet, durant el seu rodatge, la primavera àrab s’anava estenent i apareixia el moviment 15 M, amb una clara voluntat d’oposar-se als models establerts. 22 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/410218879
Intercanvis de Guillem Lafoz
Una peculiar relació s’estableix entre els dependents de dos comerços entranyables de la nostra ciutat: el De Cine, un dels últims videoclubs supervivents, i el 2 de Piques, única botiga de còmics de Manresa. Intercanvis és una petita història que parla de la proximitat del petit comerç i ret el seu particular homenatge a algunes de les nostres botigues clau en l’àmbit cultural. 14 minuts.
2012: CIUTAT I VI
Iona de Montse Martínez
La Iona és una jove amant de la fotografia que viu amb els seus pares i el seu avi en una masia mil·lenària erigida entre vinyes. Desproveïda de la tendresa dels seus pares, l’únic afecte que la Iona ha rebut és del seu avi, qui li ha ensenyat a gaudir de les petites coses i ha potenciat sempre la seva fantasia i instint somiador. Fa dies que la Iona freqüenta el passeig del seu poble. Allí passa hores escoltant un noi que toca el violoncel, la música del qual ha posat en marxa el circuit dels seus sentiments i l’ha descol·locada emocionalment. A poc a poc, anirà movent fils per apropar-s’hi. 14 minuts.
Lapse de Berta Oliveres Peig
Lapse narra una història completament ficticia. Parteix d’una trama argumental simple, que possibilita jugar amb el llenguatge a través d’entrellaçar dues línies narratives, la distància temporal entre les quals dóna nom al curt. Tant la imatge com el so van de la mà per tal de generar una atmosfera a mode de conte infantil, aparentment naïf que va virant de virant de tonalitat a mesura que s’infiltren traces de suspens. Les informacions es van deixant anar en comptagotes i no és fins l’últim segon que el trencaclosques cobra sentit. 13 minuts.
En el més ençà d’Ariadna Torres
En el més ençà retrata una sèrie de personatges que, deixant al marge les cadenes del temps i l’espai, aconsegueixen abtraure’s i gaudir del que disposen. Tan sols alliberant-nos mentalment de l’ofec del temps i aprenent a treure partit de tot allò que ens brinda la vida podrem sentir l’etern que s’amaga rera la disfresa del temps fugisser. 4 minuts.
2013: BOTES DE VI
Després del vi, la paraula d’Alícia Serrano Álvarez
Amb l’objectiu de participar en una mostra d’art, sis artistes treballen sobre botes de vi proporcionades per diferents cellers fins a transformar-les. 12 minuts.
Ex terra ad mentem de Carolina de Pobes Cots
A través d’una copa de vi, fruit de la terra i del treball de l’home, entrem al taller dels artistes que flirtegen amb ell, incorporant-lo al seu univers particular. Aquest vi esdevé alhora part del treball, part de la inspiració, part del joc. Una musa que no parla en paraules, sinó en llengua de signes, ens endinsa en aquest recorregut oníric sobre el treball i la inspiració. 9 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/67339886
2014: MEMÒRIA DE LA VINYA
Garnatxa de Guilem Tatjé, Oleguer Garriga i Marc Guerrero
Un jove està esperant a que qualsevol dia passi alguna cosa nova. Fins que comença a descobrir una forta atracció per la Laia, una noia de 32 anys. Sorgirà una connexió entre els dos, que no esperaven. 9 minuts.
Preneu i beveu de Marc Alberti Pradera
Un barbut que viu a qualsevol poble vitivinícola del costat s’inquieta per l’auge desmesurat del consum de gintònics en el seu bar de tota la vida. Ell és un consumidor habitual de vi de la terra. La cambrera del bar hi té molt a veure, ja que utilitza els seus encants i tota la parafernàlia possible per encisar la parròquia. El capellà del poble sembla ser l’únic que entén a aquest personatge, ja que la resta de vilatans sucumbeixen a la moda d’aquesta beguda. 11 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/108270205
2015: CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA
Entresomni de Daniel Prados Garcia
En Víctor, un enòleg sotmès a un gran estrés per la producció d’un nou vi que ha de posar el celler al capdevant de les llistes dels millors productors europeus, començarà a patir estranyes situacions i visites inesperades en algun punt entre el somni i la realitat. 9 minuts.
Inamovibles d’Isaac Rodríguez i Tànit Fernàndez
Peça audiovisual sobre el pas del temps de les barraques de vinya. 5 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/128237066
2016: COLOR DEL VI
Land of Speculation de Sergi Selvas
Es centra en la producció d’una abstracció a través del color i l’arquitectura, amb la qual s’expliquen els espais físics i mentals oberts, relacionals i mutables que permeten el desenvolupament d’un futur col·lectiu. L’especulació com espai de debat i discussió que allera una presa de consciència sobre la gestió del territori. Un exercici audiovisual que pretén elaborar un discurs sobre el poder de l’abstracció, on el color del vi lliga els elements formals i dóna caràcter territorial a aquesta proposta. 13 minuts.
Disponible a: https://vimeo.com/184354770
Tint d’Ariadna Franco
Agafant com a premissa el color del vi: el blanc i el negre. El blanc és un color elegant, desprèn sensibilitat i alhora té un gust intens que no té res a veure amb la fragilitat. El blanc sol ser un vi jove. El negre és un color d’una duresa i una estaticitat, però que amaga una fragilitat interior i una gran complexitat. El negre sol ser un vi de més edat que s’ha deixat fermentar més temps amb la pròpia pell del raïm. Com més temps, més intens serà el seu color i el seu gust. 6 minuts.
2017: EL CEP DE LA VINYA
Vins del Bages de David Villarreal
Un documental sobre la història del vi al Celler Sanmartí de Sallent. Un celler amb una llarga història que es troba reflectida dins d’aquest document. A través de la construcció d’un personatge, l’espectador podrà entendre com es vivia e una època determinada.
Les arrels de Xavier Moreno i Alèxia Lleonart
Havíem de decidir si escriure un guió o organitzar un dinar i vam fer això del dinar. Curtmetratge Les Arrels, que no hagués estat possible sense l’Alèxia Lleonart, l’Elena Sixto i el Quim Fargas. El més interessant de tot és haver conegut el celler Fargas i veure l’estima que el Quim posa en la terra i en la vinya. La conversa d’un dinar, sobretot si hi ha vi, té el misteriós efecte de ser un resum perfecte del món que habitem. 20 minuts.
2018: TEMPUS FUGIT
La porta d’Oriol Segon Torra i Albert Palomar
Una porta connecta el passat inconclús dels protagonistes i la seva necessitat de teixir un futur. Una casa els retorna a un punt d’on potser mai haurien d’haver marxat. 12 minuts.
La part dels àngels de Roger Roca i Albert Serradó
Un home viu un procés de conversió espiritual que el durà a emprendre un nou rumb en la seva vida. Impulsat per aquesta crida personal i enmig d’un canvi existencial profund començarà un procés creatiu a través de la pintura que el durà cada vegada a endinsar-se més cap a aquesta transformació. 20 minuts.
2019: EMPELTATS
Tu de Marc Baylina
La Clàudia és l’encarregada del Bar Minuit, un humil bar de ciutat que malauradament no és gaire freqüentat. Durant la nit del concert d’en David Escupinya tot apuntava que acabaria sent una nit normal, però serà realment així? Qui són els clients d’aquesta nit? Quines històries s’amaguen darrere d’ells? I el més important, què és una nit normal?
Sex Shop d’Isabel Casanova
Natàlia entra en un sex shop disposada a llogar una pel·lícula per sorprendre a la seva parella. Tot d’una entra una noia per la qual sent una forta atracció i que ja no podrà treure’s del cap.
2021: CERCLES
Hablar del tiempo de Carla Soza
Curt documental que recull la veu de diverses persones que reflexionen sobre la seva experiència personal en el context de la pandèmia.
El mètode Flikowsky de Pau Gros i Aleix Serra
Francis Flikowsky és un reconegut guionista, director i actor de cinema.
L’any 1993 es va associar amb The Wilsenstein Company per fer la que seria l’obra que el llançaria a l’estrellat mediàtic, la producció més arriscada de la seva carrera. Anys després, entrevistem l’equip tècnic i artístic del rodatge per endinsar-nos en la ment d’aquest artista visionari i inconformista.
2022: L’ART I EL VI
Sisè mes de Toni Comino
Peça experimental que reflexiona sobre el procés de descobriment i acceptació d’una malaltia mental, posant la mirada en la persona que ho pateix i en com la societat la prepara per entendre-la. 8 minuts.
L’encanteri de Laura Obradors
En el fred de la sepultura i la penombra de les tenebres es troba pressa l’arquetip de la vampira, aquest espectre infernal, relacionat amb el món dels morts que necessita sang per adquirir consistència i vitalitat per així alliberar-se del seu propi horror. No ser res, tan sols el vel del pas del temps. El cine reviu als morts, i entre ells a la vampira, afemada per un cos en moviment que té pànic a la dissolució. Rodada en 16 mm, la pel·lícula desenterra els seus cadàvers per així revelar-nos la seva condició fantasmagòrica, i en ella, la transformació d’un espectre projectat en el contrast entre la llum i l’ombra. 12 minuts.
2023
Marrana i sensible de Mònica Fornells
Assaig audiovisual on s’explora l’espectre de la feminitat en l’era del meme postmodern. Amb aquest treball “s’instaura un espai performatiu que ens guia a través d’un bucle d’accions, en aparença serenes, però que, a mesura que evoluciona la peça, porten la protagonista a l’extrem de les seves emocions, provocant el deteriorament tant del seu estat mental com de l’entorn que l’envolta”.
Mai s’ha trencat del tot de Pau Bösch Torra i Júlia Collado (Iris Deco)
Curt musical en què Iris Deco passa per una etapa de transformació, on s’acomiada de tot allò antic i emprèn un viatge cap a un lloc desconegut. Aquest procés és narrat al llarg de tres cançons, les primeres que enregistra en català la cantant, que juntament amb l’univers particular on es troba conformen aquest treball audiovisual, rodat a la Fàbrica Nova.